En la majoria dels casos, es fa per la presència de càries dentals. També pot ser necessària en casos de desgasts cervicals, així com en finalitzar una endodòncia (treure el nervi) perquè la dent recuperi la funcionalitat i estètica perduda a causa de la càries.

L’obturació simple es fa quan la càries es petita i només afecta una part de la dent, normalment la zona oclusal (part de dalt amb què masteguem).
L’obturació composta, en canvi, abasta dues parts de la dent, l’oclusal i alguna de les parets, és més gran, i requereix la utilització de més materials per fer-la.

És el mateix, un empastament dental però que és molt més gran que els dos anteriors, ja que abasta més de dues parts de la dent.
Resumint, la diferència en els noms ve donada per la mida de la càries, i l’ordre, de menor a més gran, seria: obturació simple, obturació composta i reconstrucció.

No. És totalment indolor, ja que utilitzem anestèsia dental per retirar la càries. És un procediment senzill, que es fa de forma habitual a la clínica sense problema i després del qual es pot seguir amb la vida normal.
Nosaltres sempre aconsellem la prevenció amb revisions periòdiques, i en cas de tenir alguna càries, tractar-la aviat per evitar que es faci gran i pugui arribar a afectar el nervi o afectar altres dents.

Davant de qualsevol molèstia posterior al tractament, caldrà consultar-ho amb la doctora.
En general no hi ha complicacions, però si l’obturació és molt profunda, hi pot haver risc d’inflamació del nervi reversible o irreversible, cosa que pot implicar la necessitat de fer una endodòncia.
També podria passar que l’obturació quedés una mica “alta” i només contactés aquesta dent. Això causa dolor per una inflamació del lligament periodontal que l’envolta i se soluciona polint l’empast per rebaixar aquesta faceta de contacte.