Quan la polpa dental (nervi) s’inflama o s’infecta. Això pot passar per diverses causes: càries profundes, traumatismes, fractures dentals, o altres processos patològics que puguin afectar la dent.
De vegades, també està aconsellat en dents que seran tallades per a la posterior col·locació de corones o ponts fixes, si hi ha una patologia prèvia o es preveu que n’hi pugui haver posteriorment.

Senyals d’una polpa danyada: dolor, sensibilitat perllongada al fred o calor, canvis de coloració de la dent, inflamació de genives o teixits al voltant de la dent. De vegades, no hi ha símptomes.

No totes les dents són iguals. Hi ha dents que tenen un nervi, dos més i altres fins i tot tres.
Depenent de la situació clínica, la dificultat del cas i altres paràmetres, sempre segons el parer del professional, es pot fer en una, dues o tres sessions.

En alguns casos caldrà prendre antibiòtic. El professional només ho prescriurà en cas de ser necessari.

En general, és un tractament pràcticament indolor, ja que avui dia disposem d’anestèsics locals molt eficaços i de tecnologia avançada. A més, estem especialitzats amb la matèria i planifiquem cada cas de manera individualitzada.
Acabada l’endodòncia, i passat l’efecte de l’anestèsia, pot aparèixer dolor o molèstia en mastegar durant alguns dies i deguda a la irritació del teixit periodontal que envolta l’arrel. En aquests casos, haurà de prendre medicació per alleujar els símptomes

Només intentar no menjar aliments molt durs pel costat de la dent tractada fins a la realització de la restauració definitiva (empastament). En la majoria dels casos es col·loca un empastament provisional en acabar l’endodòncia, que canviarem pel definitiu generalment als 7-10 dies i sempre depenent de l’evolució de l’endodòncia.

Per la quantitat de teixit dentari afectat i per les forces que suporta la dent, amb el pas del temps, es pot afeblir i patir fractures tant de la pròpia dent com de l’arrel. La pròpia endodòncia debilita la dent perquè en treure el nervi, la peça queda morta. És per això que a aquestes dents, se’ls posa pal o perns. De vegades, fins i tot cal col·locar una corona dental (funda).

Sí. Cada sis mesos o una vegada a l’any (depenent del consell del professional), ja que aquesta dent requereix la mateixa cura que els altres quant a higiene, prevenció i revisions, per evitar l’aparició de noves càries o altres factors que puguin afectar aquesta dent o els altres. Com que la presència de filtracions bacterianes o fractures són la causa del 10% de les endodòncies fallades

Pot aparèixer un flegmó (inflamació de la geniva) o fístula (amb pus); així com augmentar la mida de la càries, produir-se un quist o trencar-se la dent.

L’alternativa a l’endodòncia és l’extracció. El seu dentista us aconsellarà si aprecia oportú realitzar l’endodòncia o no, sempre tenint en compte que la nostra prioritat, sempre que sigui possible, és mantenir la seva dent, ja que no hi ha res millor que la nostra pròpia dent.En caso de extraer el diente, se plantean dos posibilidades para llenar el agujero: realizar un puente o un implante.